Catalan |
has gloss | cat: El conatus és la força vital o lesforç de persistència dels éssers, és a dir, la tendència a perdurar i mantenir-se, ja es tracti despècies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de matèria o energia (com il·lustra el principi de conservació). Aquest concepte filosòfic va néixer amb els estoics i va centrar part de les especulacions medievals i modernes sobre la vida. |
lexicalization | cat: Conatus |
German |
has gloss | deu: Conatus (lat. cōnātus (vom Verb cōnāri) für Anstrengung, Bemühen, Streben) ist ein philosophischer Terminus, der die innere Neigung einer Sache bezeichnet, überhaupt oder hinsichtlich einer spezifischen Eigenschaft weiter zu bestehen (Persistenz, Selbsterhalt) oder größer zu werden. Conatus kann sich auf mentale oder materielle Gegenstände beziehen, etwa auf den instinktiven „Wunsch zu leben“ oder auf unterschiedliche Typen von Bewegung und Trägheit. Physikalische und allgemeinere Verwendungsweisen sind oft schwer unterscheidbar. |
lexicalization | deu: conatus |
French |
has gloss | fra: Le conatus est un concept fondamental de lÉthique de Spinoza. Le terme latin signifie littéralement l« effort ». |
lexicalization | fra: conatus |
Hebrew |
has gloss | heb: במשנתו הפילוסופית של ברוך שפינוזה, הקונאטוס (conatus) הוא מושג המציין את שאיפתו של כל יצור להתמיד בישותו ולהרחיב את עוצמתו. יש המשתמשים במונח זה או במונחים אחרים בעלי משמעות זהה בפילוסופיה, בפסיכולוגיה, בפיזיקה ובביולוגיה. |
lexicalization | heb: קונאטוס |
Polish |
has gloss | pol: Conatus (z łaciny wysiłek, tendencja) - termin, używany we dawniejszej filozofii na określenie wrodzonego starania o zachowanie życia i przetrwanie - dalszą egzystencję. Może dotyczyć materii, umysłu, istoty. Jednak znaczenie słowa różnie interpretowali filozofowie. Termin sformułowano już w starożytności. |
lexicalization | pol: Conatus |
Slovak |
has gloss | slk: Conatus (lat.) je úsilie, námaha, snaha, napr. conatus dejín - smer historického vývinu. |
lexicalization | slk: Conatus |
Castilian |
has gloss | spa: Conato (del latín "conatus": esfuerzo; empeño; impulso, inclinación, tendencia; empresa) es un término utilizado en las primeras filosofías de la psicología y la metafísica para referirse a una inclinación innata de la materia o la mente por continuar existiendo y mejorándose. A lo largo de los milenios se han formulado muchas definiciones y tratos distintos por filósofos como los racionalistas continentales del siglo XVII René Descartes, Baruch Spinoza y Gottfried Leibniz, y su contemporáneo empirista Thomas Hobbes. El conato puede referirse a la "voluntad de vivir" instintiva de los animales o a varias teorías metafísicas del movimiento y la inercia. A menudo se asocia el concepto a la voluntad de Dios en una visión panteísta de la naturaleza, como en el caso de Spinoza. El concepto se puede descomponer en definiciones separadas para la mente y el cuerpo, o incluso se puede distinguir cuando se explica la fuerza centrífuga o la inercia. |
lexicalization | spa: conato |
Swedish |
has gloss | swe: Conatus (av latinet; ansträngning; bemödande; impuls, benägenhet, tendens; bedrivande; strävan) är en term som användes i tidiga psykologiska och metafysiska teorier för att beteckna en inneboende benägenhet hos ett ting att fortsätta existera och i någon mening utöka sig själv. Detta ”ting” kan vara medvetande eller materia, men även en kombination av båda. Över årtusendena har många olika definitioner och behandlingar formulerats av filosofer. De viktigaste av dessa innefattar 1600-talsfilosoferna René Descartes, Baruch Spinoza och Gottfried Leibniz, tillsammans med den samtida empiristen Thomas Hobbes. Conatus kan syfta på den instinktiva ”viljan att leva” hos djur eller på diverse metafysiska teorier om rörelser och tröghet. Begreppet kopplas ofta samman med Guds vilja i en panteistisk syn på naturen. Begreppet kan delas upp i separata definitioner för medvetandet och kroppen, eller till och med särskiljas i fråga om centrifugalkraft eller tröghet. |
lexicalization | swe: conatus |